Últim dia de classe del segon trimetre

El dia 31 d'abril era l'últim dia de classe del 2n trimestre i ens vam anar 1r i 2n d'ESO al Salt i després tota l'escola al barranc de la font.
El Salt és un lloc on hi han cascades que cauen a una espècie de toll de molta fondària. Després hi han cascades més menudes i formen com un riu. Vam passar allí tot el matí: de 9 h fins 3:30 h. Quan vam arribar vam esmorzar. Desprès vam donar passejos per allí, ens vam sentar en la muntanya i així fins l'hora de dinar. Quan vam acabar de dinar, quasi tots els xics es van posar a pescar crancs i cada un feia més o menys el que volia, sense eixir-se'n d'allò més normal, però quan ja duiem prou temps allí, la gent no podia més i es van tirar a l'aigua i es van banyar. Després ens vam anar al Barranc de la Font i vam passar allí dos horetes quasi, molt a gust. Va ser un bon dia i el millor es que estava amb el meus amics!!!

Santa Bàrbera

1-.Aquesta foto es el camí per on es pujar a Santa Bàrbera, està tot verd, ple d'arbres, plantes de muntanya... I es pot pujar fàcilment encara que siga muntanya.






2-. Aquesta és l'ermita de Santa Bàrbera, es menuda i bella. Al seu costat té una creu molt alta i al darrere una petita casa feta ruïnes.










3-. La creu. La van posar allí en l'any 1986, es negra i té una anella al centre, on es creuen els pals.
4-.Des de dalt de la muntanya es veuen quasi totes les fàbriques de Xixona: La Onza de Oro, Erique Garrigós, Sirvent Almendras, a dalt de la fotografia, a la dreta, es veu una part de la Fama...

6-.Ací es veu la pinada, la piscina i unes pistes del poliesportiu i també el camp de futbol.



















5-. Plantes més conegudes de la muntanya, com el romer, timó...



6-. En aquesta foto es veu quasi tot el que és el poble de Xixona: des del barri Segorb que està a l'esquerra fins al Través, passant pel centre que és on es troba el poble

MALALTIA DE KAWASAKI

La síndrome de Kawasaki és una malaltia multisistèmica, idiopàtica, caracteritzada per vasculitis que afecta a vasos de petit i mitjà calibre, amb alta freqüència a les coronaries i es sol assossiar a alguna síndrome mucocutànea en xiquets menors de 4 anys. La malaltia presenta: febre, erosió conjuntival, oral, eritema en plantes i mans, erupcions cutànees i ocasionalment inflamació cardíaca i de les articulacions majors. Els simpotmes de la malaltia són: febre a partir de 5 dies, es pela la pell especialment als dits de les mans. Té simptomes semblants a l'escarlatina en el tronc i les extremitats.
Evoluciò: sovint té efectes limitats i en alguns casos evoluciona produïnt greus complicacions en les artèries coronàries amb un índex de 10% a 20% de mort sobtada.

POEMA DEL MEU COSÍ!

El meu cosí major

pareix una admiració,

és alt i prim

com un punxó.

El meu cosí major,

simpàtic, alegre i divertit

és d'admiració!

XIQUETA

Xiqueta, et coneguí

¡jugant amb els amics a fer el pi

tenies una rialla ampla

com Isaí,

i uns ulls alegres

com el sol de bon matí

QUI? COM ES? QUE FA?

Hi havia una vegada, un xic valent,temible i fort anomenat Mauro que volia jugar a futbol. Va cridar als seus amics i se'n va anar prop d'un barranc on hi havia un clot. Van començar a jugar i Mauro va xutar molt fort, de sobte, cau en un clot molt profund que el portà a les illes Perdudes.
Allí viurà mil aventures: hi avien animals màgics, arbres i plantes que xarraven, es va fer amics.
Mentre, els seus antics amics, molt preocupats per ell no troben la manera de retrobar-lo. Peró Mauro escriu una nota i la lliga a la cua d'un talp que cada matí veu anar cap al túnel per on ell va caure. Per sort el talp arribà a la superfície i els seus amics poden llegir la nota que diu: "M'ho estic passant de meravella! Una besada!"
Als pocs dies, els amics tornen a anar al mateix lloc per a veure si Mauro a enviat una altra nota amb el talp. De sobte, s'escolta a Mauro cridar i ix com si duguera un petard al cul, els conta que al principi tot era molt bonic, però que després les cosses van canviar. S'adonà que volien devorar-lo.
Va passar un poc de por, però ara ja estava bé i tornà al seu poble.

ELL LI DIU...

El fort Aitor es va trobar amb la bonica Sara en una posta de sol, s'agraden i ell li diu: -ets molt bonica i ella respon -gràcies. Al final es besen i s'enamoren.

Que bonic!!